Escola Lul·lística de Mallorca

Maioricensis Schola Lullistica

 


   
  Darrer volum publicat: 57 (2017)
 

 

 

J. Torró Torrent,  El culte de la Mare de Déu de Blaquerna a l'Epir dels Comnè i a la Grècia dels Francs.  Studia Lulliana 57 (2017) 97-116.

 

Paraules clau
Culte de la Mare de Déu de Blaquerna, iconografia, contactes amb l’imperi bizantí


Key words
Cult of the Mother of God of Blaquerna, iconography, contacts with the Byzantine Empire


Resum
El Romanç d’Evast e Blaquerna se suposa que va ser escrit entre el 1276 i el 1283, i el nom del protagonista ja apareix al darrer capítol de la Doctrina pueril, composta entre el 1274 i el 1276. Aquest article explora les diverses vies a través de les quals el nom de Blaquerna hauria pogut arribar fins a Llull en les dates assenyalades partint de la constatació que en origen el nom és un topònim de Constantinoble. A través de documentació bizantina i de comprovacions in situ, es descriu la iconografia mariana lligada al topònim Blaquerna i es fa una especial atenció a l’advocació del culte al despotat de l’Epir i a les possibles connexions d’aquest culte amb els Anjou.


Abstract
The Romanç d’Evast e Blaquerna is assumed to have been written between 1276 and 1283, and the name of the protagonist already appears in the last chapter of the Doctrina
pueril
, written between 1274 and 1276. This article explores the various paths by which the name of Blaquerna could have come to Llull’s knowledge during that period on the assumption of the name having originated in a toponym of Constantinople.
Based on Byzantine documentation and verifications in situ, the author describes the Marian iconography linked to the toponym ‘Blaquerna’, paying special attention to the dedication of the cult to the despotate of Epirus and to possible connections of this cult with the House of Anjou.


Per accedir a tota la col·lecció de la revista visitau l'adreça <http://studia lulliana.uib.cat>