MORT DEL BEAT RAMON LLULL

1315/16 – 2015/16

BISBAT DE MALLORCA

LLETRA DE CONVIT

“Digué l’amic a l’Amat: Jo no he deixat d’amar-vos, des del dia que us vaig conèixer. Car en Vós i per Vós i amb Vós he estat, onsevulla que fos.

Respongué l’Amat: Ni jo, després que tu m’haguessis conegut i amat, mai t’he oblidat ni mai per mai t’he enganyat ni t’he fallat”.

Als membres de l’Església Catòlica de Mallorca i de les altres confessions cristianes amb qui compartim un mateix amor per un mateix Senyor; als ciutadans de la nostra benvolguda terra, a tots, el bon desig de la pau i de l’esperança.

En l’avinentesa del setè centenari de la mort del Beat Ramon, volem acostar-nos al seu misteri, tot fent memòria del seu missatge, agraïts pel miracle de la seva fe. Per tal que puguem esbrinar el futur que Déu hi amaga per a nosaltres avui.

        A l’albada del món que comença amb l’arribada de Jaume I a la Mayurqa musulmana, temps de dolor i d’esperances, de neguits, de novetat, nasqué a la Ciutat de Palma el qui havia de ser “fill major de la nostra nissaga”, Ramon, fill de Ramon Llull i d’Isabel d’Erill.

Despert, intel·ligent i ardit, dotat de la finor dels poetes, conegué la passió intensa que a poc a poc l’havia de portar a aquell Amor més gran que qualsevol altre amor, tanmateix, l’únic de la seva mida. A redós del Crist Crucificat, Ramon descobrí el secret de la felicitat humana; pogué així orientar el seu delit de viure vers el seguiment no menys apassionat de Jesús. I reeixí en el seu intent.

Home del seu temps, el sabé estimar. Aprofità cada circumstància per comprometre’s amb un món les contradiccions del qual esdevenien en el seu cor altres tantes oportunitats per a una gran, única, definitiva curolla: que el Déu i Pare de Nostre Senyor Jesucrist fos conegut i reconegut, adorat, seguit, estimat. Primer en el si de la cristiandat; després, per mitjà de l’evangelització, a totes aquells terres l’horitzó de les quals albirava en la llum de Miramar.

Aprenent de l’art d’estimar, aprengué també a acollir la veu del Déu que parla en el batec de la vida. Les gairebé tres-centes obres que deixà escrites en el curs d’una existència llarga –més de vuitanta anys– són altres tantes variacions sobre l’idèntic tema d’aquesta voluntat. Refiat de la claredat de la raó, que ens fa semblants al Creador, cregué en l’eficàcia de la ciència i confià en el diàleg com a eina transformadora d’un món nou, un món amb l’ànima com a veritat. I “l’amància”, gènesi de tota justícia, de la llibertat i de la pau universal.

Visqué una vida admirable en tots els sentits d’aquest mot. El martiri fou el seu cim i corona, segell el més preuat de la passió per l’Amat, tothora mantinguda sense clivell. I amb el cant dels aucells que brodaven l’alba en el cor de l’Amic, partí ara fa set-cents anys vers aquell lloc on “Déu és tot en tots”, i l’amor desitjat, intuït, estimat i tastat, plenitud, totalitat i infinit en el cor de la Trinitat Santa.

 L’Església mallorquina, que d’aleshores ençà ha malavejat ser per a tots vertader  “llibre de contemplació” on hom ha pogut trobar el rostre del Déu Vivent i Vertader, vol avui, aquí, refrescar el testimoni de Ramon.

Vol revifar aquell “amor foll” que mou al do de la vida, amb els ulls fits en Jesús, per tal que “ni dormint ni vetlant, aturat o caminant, el meu cor no estigui atent a cap altra cosa sinó a remembrar la vostra Passió i la vostra gran bondat i que no tengui altre desig que donar-vos glòria i lloança a Vós, que sou el nostre Déu i Senyor”.

Vol comunicar la bellesa de l’Evangeli, per mitjà del testimoni viu dels seus membres, als homes i dones de bona voluntat, fent seu el desig de Ramon: “A vos poderós Senyor, us ho deman; enviau al món homes disposats a morir per amor de Vós i que mostrin la veritat de la fe predicant arreu del món”.

Vol retrobar l’”Art” de portar a la gent d’avui les paraules alliberadores del Mestre de Natzaret, i fer-ho, com Ramon, amb l’objectiu d’acostar la societat al Regne de les Benaurances, promovent el diàleg sapiencial que cerca les llavors de bondat, veritat i bellesa amagades en la senzillesa i la complexitat de la vida de cada dia per tal que en els temps durs de la crisi no caigui en oblit la paraula de Ramon:“Avarícia és ajuntar coses que són als homes supèrflues i son, en canvi, necessàries als pobres, les quals coses per insaciable voler són robades als pobres, per lo qual robatori tenen els pobres fam, set, fred, nuedat, malaltia, tristícia i mort”. “...per ço no han caritat ni amen els rics els pobres, que encara que els donin almoina, els prenen tot quan poden”.

Amb aquest propòsit, l’Església Catòlica de Mallorca es disposa a celebrar els set-cents anys de la mort del Beat Ramon Llull. Demana, per això, la intercessió del Beat, la pregària dels bons cristians i, amb la seguretat que és un temps de gràcia, convida tots els destinataris d’aquesta Lletra a treballar per assolir una triple proposta:

-          Prosseguir i impulsar eficaçment el procés de canonització del nostre Beat.

-          Difondre arreu el coneixement de la vida i obra de Ramon.

-          Sensibilitzar els membres de l’Església Catòlica envers la santedat de Ramon Llull i oferir als membres de la societat mallorquina la possibilitat de conèixer el significat actual del seu amor per Jesucrist.

Que l’Amat de l’amic Ramon, que ho és també nostre, beneeixi aquests propòsits de la seva Església i ens ajudi  a portar-los a bon port. De tal manera, que puguem també dir amb el Mestre de la barba florida “Quina gran benaurança és amar mon Amat, qui ama els seus amadors amb infinita amor eternal!”.

Déu vos guard.