|
|
|
índex |
L. STACCIOLI, La Lògica
del Gatzell dalle
fonti alle rime: spunti per una nuova ipotesi sul processo
compositivo (5-23)
Riassunto
A partire dalle opinioni
di Jordi Rubió e Charles Lohr, la Lògica del Gatzell è
considerata
la trasposizione in versi volgari del Compendium
logicae Algazelis, a sua volta
traduzione di un compendio in
arabo. Lo studio per una nuova edizione critica, tuttavia,
ha
richiesto un’ulteriore analisi comparativa delle due redazioni,
anche in rapporto con
le fonti araba e latina, da cui è
emersa una casistica complessa che problematizza la
sequenza
compositiva comunemente accettata. Attraverso la discussione di
una serie
di confronti testuali, questo articolo si propone
di formulare un’ipotesi di lavoro per la
ridefinizione della
relazione tra i due compendi, con il possibile contributo della
pratica
ecdotica.
Parole chiave
Lògica del Gatzell,
Compendium logicae Algazelis, fonti, traduzione, edizione
critica.
Abstract
On the basis of the opinions of
Jordi Rubió and Charles Lohr, the Lògica del Gatzell
is
considered the transposition into vernacular verse of the
Compendium logicae Algazelis,
itself a translation of an
Arabic compendium. The preparatory study for a new
critical
edition, however, required a further comparative analysis of the
two texts, also
in relation to the Arabic and Latin sources,
which revealed problematic cases that
challenge the commonly
accepted compositional process. Through the discussion of a
series of textual comparisons, this article aims to formulate a
working hypothesis towards
a redefinition of the relationship
between the two compendia, with the possible
contribution of
ecdotic practice.
Key words
Lògica del Gatzell, Compendium
logicae Algazelis, sources, translation, critical edition |
| |
|
|
índex |
G. POMARO, Radiografia di V (BAV
Ott. Lat. 845) (25-64)
Riassunto
Il manoscritto Ott. Lat. 845, di buona
antichità sotto il profilo paleografico e possibilmente
approntato in zona autoriale, era da tempo noto e ascritto tra i
canzonieri catalani, contenendo tre opere lulliane in rima: Cent
noms de Déu; Desconhort de nostra Dona; Desconhort de Ramon. Un
esame analitico ha messo in evidenza che le tre opere, pur
provenendo da uno stesso ambiente, erano in origine libelli
separati. L’analisi puntuale della prima unità, che contiene i
Cent noms de Déu, ha evidenziato mediante la raccolta di tutti
gli elementi paratestuali (rubriche e relativi segni di
preparazione, numerazione dei capitoli). che l’approntamento del
testo ha visto al lavoro più persone e che la Tavola dei Nomi
che occupa il foglio iniziale è un vero e proprio microtesto
indipendente.
Tavola dei Nomi e opera risultano
inseribili in linee tradizionali diverse e in questo senso V,
che (testimone unico) le accoppia, si presenta come compiuta
iniziativa editoriale. L’analisi codicologica e paleografica non
riesce ad andare oltre: l’indubbia autorevolezza del testimone
quanto ad antichità è penalizzata da una fisionomia testuale
singolare e da una tradizione affidata a manoscritti decisamente
ben più tardi.
Parole chiave
Paleografia, codicologia
Abstract
The manuscript of good antiquity under the
palaeographical profile and possibly prepared
with its
author’s involvement, BAV, Ott. Lat. 845 has been known and
ascribed
among the Catalan chansonniers for a long time, as
it contains three Llullian versified
works: Cent noms de Déu;
Desconhort de nostra Dona; Desconhort de Ramon. An
analytical
exam reveals that the three works, though made in the same
writing centre,
were originally separated libelli. Submitted
to an in-depth analysis via the collection
of all the
paratextual elements (rubrics and their related preparation
marks, chapter
numbering), the first unit, i.e. Cent noms de
Déu, demonstrates that several people
were working at the
preparation of the text and that the Names Chart in the first
folio
is an actual independent microtext.
The Names Chart
and the work can be inserted in different lines of the tradition
and,
in this regard, V is the only witness that pairs them,
which comes as an accomplished
editorial initiative. The
codicological and palaeographical analysis cannot go further:
the undoubted authority of this codex in terms of antiquity is
penalized by the peculiar
textual physiognomy and by a
tradition entrusted to much later manuscripts.
Keywords
Paleography, Codicology |
| |
|
|
índex |
S.
SARI, Les llengües per lloar Déu: cap a una edició crítica dels Cent
noms de Déu de Ramon Llull (65-110)
Resum
La tradició manuscrita dels Cent
noms de Déu de Ramon Llull presenta uns problemes de
plurilingüisme intertextual que no es limiten a l’ús de l’occità
gramaticalment relaxat, propi de la producció en vers del mestre
mallorquí, ja que el llatí és emprat en la lausor que s’ha de
repetir després de cada capítol, en els títols d’aquests, i fins
i tot en la terminologia del text. En aquest article analitzem
els problemes textuals que s’han generat en el procés de còpia
de l’obra a la recerca de la versió que s’ajusta més a la
descrita en el pròleg del propi Ramon Llull.
Paraules clau
Noms de Déu, tradició manuscrita lul·liana, plurilingüisme
medieval, traductologia.
Abstract
The
manuscript tradition of Ramon Llull’s Cent noms de Déu (Hundred
Names of
God)
raises problems of intertextual plurilingualism not limited to
the grammatically
relaxed use of Occitan that characterises his versified
production. Latin is as well
employed in the praise (lausor) which has
to be utter after each chapter, in chapter
titles, and even in the text terminology.
In this paper we will explore the textual issues
generated in the work copy process looking
for the version of it which best suits the
description given in Ramon Llull’s own
prologue.
Key
words
Names of
God, Llullian manuscript tradition, medieval plurilingualism,
traductology. |
| |
|
|
índex |
G. SEGUÍ I TROBAT, La Litúrgia de les
Hores i els Cent Noms de Déu de Ramon Llull (111-125)
Resum
La tradició manuscrita lul·liana presenta
dos còdexs dels Cent noms de Déu organitzats
segons l’esquema de l’ofici diví de la
litúrgia romana medieval. En aquest treball
s’estudien aquests manuscrits en el seu
context litúrgic, especialment en referència als
llibres d’hores, i se’n destaca la
particularitat, tenint en compte que segurament estan
pensats per als laics devots de Llull.
Paraules clau
Ofici diví, litúrgia de les hores,
breviari, litúrgia romana medieval, Cent noms de Déu,
Ramon Llull, salteri, llibres d’hores.
Abstract
In the manuscript tradition of Llull’s Cent noms de
Déu, there are two codices which
are organised along with the
scheme of the medieval Roman Rite Divine Office. This
paper
analyses these manuscripts in their liturgical context, with
particular reference
to the Books of Hours, focusing on their
peculiarities and taking into account that they
were designed
for laypeople devoted to Llull.
Key Words
Divine Office,
Liturgy of the Hours, Breviary, Medieval Roman liturgy, Hundred
Names
of God, Ramon Llull, Psaltery, Books of Hours |
|
|
|
|
índex |
A. ROSSELL, «Qui est xant vol sovin
xantar, amar hi pot moltiplicar en conèixer Déu e onrar»: cantar
els Noms de Déu segons Llull (127-142)
Resum
Proposta
d’una reconstrucció musical dels Noms de Déu de Llull a partir
de les seves afirmacions sobre tradició musical corànica i de
tradició litúrgica medieval. La reconstrucció s’ha centrat en la
recerca d’un sistema melòdic, la qual cosa justifica tant la
referència a la litúrgia àrab com el model salmòdic. L’argument
principal d’aquesta reconstrucció rau en els sistemes cognitius
i la memòria.
Paraules clau
Reconstrucció musical,
tradició musical corànica, model salmòdic, Cent noms de Déu.
Abstract
Proposal for a musical reconstruction of Llull’s
Cent noms de Déu based on his statements
about the Koranic
musical tradition and the medieval liturgical tradition. The
reconstruction has focused on the search for a melodic system,
which justifies both
the reference to the Arabic liturgy and
the psalmic model. The main argument for this
reconstruction
lies in cognitive systems and memory.
Key Words
Musical
reconstruction, Koranic musical tradition, psalmic model,
Hundred Names
of God |
| |
|
|
índex |
A. BONNER, Dos textos d'ajuda pedagògica
lul·liana de tradició textual complexa: l'Introductorium
magnae Artis generalis i la Lectura super
artificium Artis generalis (143-190)
Resum
Aquest treball ofereix l’estudi
comparatiu d’una cinquantena de testimonis manuscrits i impresos
de l’anònim Introductorium magnae Artis generalis i de la
Lectura super artificium Artis generalis de Joan Bolons. Com que
es tracta d’obretes de text mòbil, pensades per facilitar
l’aprenentatge del sistema lul·lià, l’edició que se n’ofereix
adopta determinades precaucions metodològiques que ajuden a
discriminar entre els materials lul·lians autèntics que contenen
i les manipulacions dels compiladors. L’objectiu és aclarir les
relacions entre les diferents branques de les obres preses en
consideració, comprendre la funció didàctica que les anima i
aprofundir en el coneixement del lul·lisme dels primers segles.
Paraules clau
Introductorium magnae Artis
generalis, Lectura super artificium Artis generalis, lul·lisme
segles xiv-xvii, compilacions didàctiques, Joan Bolons.
Abstract
This study compares some fifty
interrelated manuscript and printed versions of the
anonymous Introductorium magnae Artis generalis and the Lectura
super artificium
Artis generalis of Joan
Bolons. Since they are short works of very varying texts,
intended as aids in the study of the Lullian system, the edition
adopts certain methodologic
precautions
to help distinguish between authentic Lullian materials and the
manipulations of compilers. The object is to clear up the
relations between different
branches of
the works studied, to try to understand their intended didactic
function
and to extend our knowledge of
Lullism of the earlier centuries.
Key
words
Introductorium magnae Artis
generalis, Lectura super artificium Artis generalis, 14th-
17th century Lullism, didactic compilations, Joan Bolons
|
| |
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
