|
|
|
índex |
S. SARI, Llulls's Hundred
Names of God in its Christian and Islamic religious context
(5-36)
Abstract
Devotion
to the Names of God and the theological debates deriving
therefrom are
pivotal in both Christian and Islamic thought
and practice. Ramon Llull’s Hundred
Names of God may
be considered to act as a bridge between the two monotheisms.
In this paper we shall focus upon some of the specific questions
in whose regard both Christian and Islamic theologians have
expounded on the basis of their analysis of the Divine Names,
which Names find echoes in Ramon Llull’s oeuvre.
Key Words
Names of God, Christian devotion, Islamic devotion, Ramon Llull
Resum
La devoció
als Noms de Déu, i el debat teològic que n’ha derivat, és
central en el
pensament i en la pràctica dels musulmans i
dels cristians. Els Cent noms de Déu de
Ramon Llull
es poden considerar com un pont entre aquests dos monoteismes.
En
aquest article ens centrarem en les qüestions específiques
que els teòlegs cristians i
musulmans van desenvolupar a
partir de la seva anàlisi dels Noms divins, que tenen
ressonància en l’obra lul·liana.
Paraules clau
Noms de
Déu, devoció cristiana, devoció islàmica, Ramon Llull
|
| |
|
|
índex |
A. MAYER, Ramon Llull and the virtus
verborum: A theological exploration (37-56)
Abstract
This contribution presents an alternative
to Asín Palacios’ assumed connection of Llull’s statement from
the prologue of Cent noms de Déu, “since God has put
power into words, stones and herbs, how much more, then, has he
put power in his names”, with Muslim thinking. It maps out the
Christian context of this statement, thus providing additional
material to support the thesis that Cent noms de Déu
was intended for a Christian audience. That “God has put power
into words, stones and herbs” was in fact a widespread proverb
in the medieval West. Thus, far from connecting Llull with
Islamic sources, the presence of this statement on the virtue of
words in the prologue of Cent noms de Déu would secure
Llull a place in the medieval European debate on this topic.
After situating the notion of virtus verborum
in its theological context, above all that of medieval
sacramental theology, we will sketch the use of the medieval
proverb itself and have a closer look at Llull’s use of the
proverb, which also links this concept of virtus verborum
with the concept of the names of God, before we draw some
conclusions for locating Cent noms de Déu in the
picture we sketched.
Key Words
Power of words, verbum efficax,
sacraments, instrumental causality, white magic, textual amulets
Resum
Aquest treball ofereix una
alternativa a la connexió que Asín Palacios establia entre el
pròleg dels Cent noms de Déu i el pensament musulmà,
quan s’hi diu que «con Deus haja posada virtut en paraules,
peres e erbes, quant, doncs, mays l’ha posada en los seus noms».
S’explora el context cristià d’aquesta afirmació de manera que
també es proporciona material per donar suport a la tesi que
Llull va escriure els Cent noms de Déu pensant en una
audiència cristiana. De fet, que «Deus haja posada virtut en
paraules, peres e erbes» era un proverbi molt estès a l’Occident
medieval. Per això, en lloc de connectar amb fonts islàmiques,
l’afirmació sobre la virtut de les paraules al pròleg dels
Cent noms de Déu assigna a Llull un lloc en el debat que hi
havia a l’Europa medieval sobre aquesta qüestió. Després de
situar la virtus verborum en el context teològic que li
escau, especialment el de la teologia sacramental, el treball
perfila l’ús del proverbi medieval pròpiament dit i repassa l’ús
que en fa Llull, de manera que la noció de la virtus
verborum s’acaba associant al concepte dels noms de Déu, i
d’aquí es poden extreure algunes conclusions per situar els
Cent noms de Déu en el quadre que s’ha dibuixat.
Paraules clau
Poder de les paraules, verbum efficax,
sacraments, causalitat instumental, màgia blanca, amulets
textuals |
| |
|
|
índex |
M. PEREIRA, Un manoscritto
settecentesco e il lullismo di Salzinger (57-82)
Abstract
A newly discovered
manuscript, Freiburg Universitätsbibliothek Hs 1450, contains
Llull’s Tractatus novus de astronomia, along with the
third chapter of Ivo Salzinger’s Revelatio secretorum artis and
the first book of the pseudo-Lullian Liber de secretis
naturae seu de quinta essentia. A detailed examination
shows its link to some already known manuscripts which handed
down a heavily reworked version of the Tractatus, as
well as suggesting that it may have been written in the milieu
of the Mallorcan disciples of Salzinger.
Key Words
Tractatus novus de astronomia, manuscript tradition; History of
Lullism; Ivo
Salzinger
Riassunto
Il manoscritto Freiburg Universitätsbibliothek Hs
1450, recentemente venuto alla luce, tramanda il Tractatus
novus de astronomia di Llull insieme al terzo capitolo
della Revelatio secretorum artis di Ivo Salzinger e al primo
libro dello pseudolulliano Liber de secretis naturae seu de
quinta essentia. Un’analisi dettagliata lo collega ad altri
testimoni che tramandano una redazione fortemente rimaneggiata
del Tractatus, e suggerisce che possa essere stato
redatto nell’ambiente degli allievi maiorchini di Salzinger.
Parole chiave
Tractatus novus de astronomia, tradizione
manoscritta; storia del lullismo; Ivo Salzinger |
| |
|
|
índex |
P. J. PLANAS MULET, Ramon Llull y la
geometría: de la cuadratura del círculo a la Figura
medii trianguli pasando por la
Figura plena (83-133)
Abstract
This
article attempts to explain the treatment that Ramon Llull gave
to geometric
science and its integration into his Art. His knowledge takes
its point of
departure from Plato’s cosmological approach and the possible
influences of
ancient and medieval mathematicians and philosophers. As a
hypothesis, the
author proposes an analogy of the Figura plena with the
Trinity, and, through
the similarity of geometric figures obtains
a clear quantification —the numbers
16 and 9— of the principles of the Lullian
Art. In short, the aim is to recapture
the significance of Llull’s geometrical
studies and the reasons he gives
for integrating them into the Art, and
therefore rationally relating the Creator
to his creation by geometric models, all
based on sensory perception, with the
help of the imagination and with the
elevation of the intellect that geometric
rigor makes possible.
Key Words
Ramon Llull, geometry, squaring the circle,
Figura medii trianguli, Figura plena
Resumen
Este
artículo intenta explicar el tratamiento que Ramon Llull dio a
la ciencia geométrica y su integración en su Arte. Se enmarcan
sus conocimientos a partir del planteamiento cosmológico de
Platón y las posibles influencias de matemáticos y filósofos de
la antigüedad y medievales. En forma de hipótesis se plantea la
analogía de la Figura plena con la Trinidad y, a través
de la semejanza de figuras geométricas, se obtiene una firme
cuantificación, números 16 y 9, de los principios del Arte
luliana. En definitiva, se pretende rescatar el profundo trabajo
de Llull en la ciencia geométrica y las razones que esgrime para
integrarla en su Arte, y por consiguiente relacionar
racionalmente el Creador con la creación, con una justificación
sostenida por modelos geométricos, a partir de la percepción
sensorial, la ayuda de la imaginación y la elevación del
intelecto que el rigor geométrico posibilita.
Palabras clave
Ramon Llull, geometría, cuadratura del
círculo, Figura medii trianguli, Figura plena |
| |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
