Escola Lul·lística de Mallorca

Maioricensis Schola Lullistica

 


Studia Lulliana
   
  Darrer volum publicat: 60 (2020)
 

 
índex

S. SARI, Llulls's Hundred Names of God in its Christian and Islamic religious context (5-36)

Abstract
Devotion to the Names of God and the theological debates deriving therefrom are
pivotal in both Christian and Islamic thought and practice. Ramon Llull’s Hundred
Names of God
may be considered to act as a bridge between the two monotheisms.
In this paper we shall focus upon some of the specific questions in whose regard both Christian and Islamic theologians have expounded on the basis of their analysis of the Divine Names, which Names find echoes in Ramon Llull’s oeuvre.
Key Words
Names of God, Christian devotion, Islamic devotion, Ramon Llull

Resum
La devoció als Noms de Déu, i el debat teològic que n’ha derivat, és central en el
pensament i en la pràctica dels musulmans i dels cristians. Els Cent noms de Déu de
Ramon Llull es poden considerar com un pont entre aquests dos monoteismes. En
aquest article ens centrarem en les qüestions específiques que els teòlegs cristians i
musulmans van desenvolupar a partir de la seva anàlisi dels Noms divins, que tenen
ressonància en l’obra lul·liana.
Paraules clau
Noms de Déu, devoció cristiana, devoció islàmica, Ramon Llull

 
índex A. MAYER, Ramon Llull and the virtus verborum: A theological exploration (37-56)

Abstract

This contribution presents an alternative to Asín Palacios’ assumed connection of Llull’s statement from the prologue of Cent noms de Déu, “since God has put power into words, stones and herbs, how much more, then, has he put power in his names”, with Muslim thinking. It maps out the Christian context of this statement, thus providing additional material to support the thesis that Cent noms de Déu was intended for a Christian audience. That “God has put power into words, stones and herbs” was in fact a widespread proverb in the medieval West. Thus, far from connecting Llull with Islamic sources, the presence of this statement on the virtue of words in the prologue of Cent noms de Déu would secure Llull a place in the medieval European debate on this topic. After situating the notion of virtus verborum in its theological context, above all that of medieval sacramental theology, we will sketch the use of the medieval proverb itself and have a closer look at Llull’s use of the proverb, which also links this concept of virtus verborum with the concept of the names of God, before we draw some conclusions for locating Cent noms de Déu in the picture we sketched.
Key Words
Power of words, verbum efficax, sacraments, instrumental causality, white magic, textual amulets

Resum
Aquest treball ofereix una alternativa a la connexió que Asín Palacios establia entre el pròleg dels Cent noms de Déu i el pensament musulmà, quan s’hi diu que «con Deus haja posada virtut en paraules, peres e erbes, quant, doncs, mays l’ha posada en los seus noms». S’explora el context cristià d’aquesta afirmació de manera que també es proporciona material per donar suport a la tesi que Llull va escriure els Cent noms de Déu pensant en una audiència cristiana. De fet, que «Deus haja posada virtut en paraules, peres e erbes» era un proverbi molt estès a l’Occident medieval. Per això, en lloc de connectar amb fonts islàmiques, l’afirmació sobre la virtut de les paraules al pròleg dels Cent noms de Déu assigna a Llull un lloc en el debat que hi havia a l’Europa medieval sobre aquesta qüestió. Després de situar la virtus verborum en el context teològic que li escau, especialment el de la teologia sacramental, el treball perfila l’ús del proverbi medieval pròpiament dit i repassa l’ús que en fa Llull, de manera que la noció de la virtus verborum s’acaba associant al concepte dels noms de Déu, i d’aquí es poden extreure algunes conclusions per situar els Cent noms de Déu en el quadre que s’ha dibuixat.
Paraules clau
Poder de les paraules, verbum efficax, sacraments, causalitat instumental, màgia blanca, amulets textuals
 
índex M. PEREIRA, Un manoscritto settecentesco e il lullismo di Salzinger (57-82)

Abstract
A newly discovered manuscript, Freiburg Universitätsbibliothek Hs 1450, contains
Llull’s Tractatus novus de astronomia, along with the third chapter of Ivo Salzinger’s Revelatio secretorum artis and the first book of the pseudo-Lullian Liber de secretis naturae seu de quinta essentia. A detailed examination shows its link to some already known manuscripts which handed down a heavily reworked version of the Tractatus, as well as suggesting that it may have been written in the milieu of the Mallorcan disciples of Salzinger.
Key Words
Tractatus novus de astronomia, manuscript tradition; History of Lullism; Ivo
Salzinger

Riassunto
Il manoscritto Freiburg Universitätsbibliothek Hs 1450, recentemente venuto alla luce, tramanda il Tractatus novus de astronomia di Llull insieme al terzo capitolo della Revelatio secretorum artis di Ivo Salzinger e al primo libro dello pseudolulliano Liber de secretis naturae seu de quinta essentia. Un’analisi dettagliata lo collega ad altri testimoni che tramandano una redazione fortemente rimaneggiata del Tractatus, e suggerisce che possa essere stato redatto nell’ambiente degli allievi maiorchini di Salzinger.
Parole chiave
Tractatus novus de astronomia, tradizione manoscritta; storia del lullismo; Ivo Salzinger
 
índex P. J. PLANAS MULET, Ramon Llull y la geometría: de la cuadratura del círculo a la Figura medii trianguli pasando por la Figura plena (83-133)

Abstract
This article attempts to explain the treatment that Ramon Llull gave to geometric
science and its integration into his Art. His knowledge takes its point of
departure from Plato’s cosmological approach and the possible influences of
ancient and medieval mathematicians and philosophers. As a hypothesis, the
author proposes an analogy of the Figura plena with the Trinity, and, through
the similarity of geometric figures obtains a clear quantification —the numbers
16 and 9— of the principles of the Lullian Art. In short, the aim is to recapture
the significance of Llull’s geometrical studies and the reasons he gives
for integrating them into the Art, and therefore rationally relating the Creator
to his creation by geometric models, all based on sensory perception, with the
help of the imagination and with the elevation of the intellect that geometric
rigor makes possible.
Key Words
Ramon Llull, geometry, squaring the circle, Figura medii trianguli, Figura plena

Resumen
Este artículo intenta explicar el tratamiento que Ramon Llull dio a la ciencia geométrica y su integración en su Arte. Se enmarcan sus conocimientos a partir del planteamiento cosmológico de Platón y las posibles influencias de matemáticos y filósofos de la antigüedad y medievales. En forma de hipótesis se plantea la analogía de la Figura plena con la Trinidad y, a través de la semejanza de figuras geométricas, se obtiene una firme cuantificación, números 16 y 9, de los principios del Arte luliana. En definitiva, se pretende rescatar el profundo trabajo de Llull en la ciencia geométrica y las razones que esgrime para integrarla en su Arte, y por consiguiente relacionar racionalmente el Creador con la creación, con una justificación sostenida por modelos geométricos, a partir de la percepción sensorial, la ayuda de la imaginación y la elevación del intelecto que el rigor geométrico posibilita.
Palabras clave
Ramon Llull, geometría, cuadratura del círculo, Figura medii trianguli, Figura plena